(Maragall dimissió) Vídeos de la tradicional Fira reis a Montclar

Com es prepara carn ,vist des de la parada tipica dels esmorzars del C.E. Puig-reig:



Com es reparteixen llesques de pa i botifarres, carn i xurrasco i all i oli de codonyat:




I les parades, en entorn nevat:

(Maragall dimissió) Puig-reig, tot nevat

Aquí teniu vídeo del centre del nucli urbà, tot nevat,imatge poc ususal:

(Maragall dimissió) Preacord entre Pirelli Manresa i el comitè per 257 acomiadaments a lé spera de les votacions dels treballadors/es

S´ha arribat a un acord entre comitè d´empresa després e llargues reunions. El preacord el podeu consultar literalment i llegir-lo, a espera de l´assemblea de treballadors aquí a web CGT PIRELLI MANRESA.

Novetats, més especificació pels prejubilables, i que es redueix de 280 a 257 afectats/des(ja que alguns van marxar voluntariament abans), i que usa criteri de voluntariettA(bàsicament gent amb edat prejubilable de més de 57 se´ls hi facilita, en principi), però resta fins completar els 257, afecta directament a treballadors que d´acceptar-se es veurien acomiadats. No hi ha cap garantia de pla industrial, pla d´inversions i ajuntament de Manresa no parla sobre sense garanties de futur, si acceptarà una requalificació perquè li paguem les indemnitzacions, que si que acceptava el juny de l´any passat.

Peruè tingueu major informació i opinió i debat, se´n fan ressó del preacord a l´espera de la votació a:

- ACN

- AVUI

- BLOG DEL SANTI

- CCOO PIRELLI

- CGT PIRELLI

- DIARI DE GIRONA.CAT

- DIRECTE.CAT

- ECONOMIA DIGITAL.CAT

- FACEBOOK: A PIRELLI NO EN SOBRE 280

- FACEBOOK: ME QUIERO IR DE PIRELLI CON LA JUBILACIÓN DEL POLO

- FACEBOOK: NO ALS 280 ACOMIADAMENTS A PIRELLI MANRESA

- FACEBOOK: NO A LOS DESPIDOS DE PIRELLI

- EL ECONOMISTA

- EL PERIODICO

- NOTICIAS DE BOLSA.COM

- USOC PIRELLI

- LA MALLA.CAT

- REGIO7 (consultar edició paper)

- 20MINUTOS.ES

- 324CAT.CAT

- VILAWEB.CAT

Els acords entre PSC i PSOE són polítics i de succesió, en contra dels interessos de 7 milions de catalans

En moments de desencís polític per la nova genuflexió per part del PSC, com a representants regionals, i no nacionals, al subordinar-se a votar uns pressupostos generals de l´Estat, la votació més important per tal de pressionar als seus socis ideològics i orgànics, a l´antítesi de l´acord confederal de 1977 entre PSC- Congrés  i la federació catalana del PSOE, per molt que gesticulin per no abandonar el centre polític que suposa el catalanisme, fent proclames, via Conseller Antoni Castells- liberal que va rebaixar impostos indirectes de transmissió patrimonial  i actes jurídics abans de la crisi com a conseller d´economia i suposarà forat pel 2009 de 1285 milions d´euros(un -46% menys que el present 2008) dels 2783 milons d´euros previstos als pressupostos del present 2008, per acabar afavorint el 2009 als que més rics. 

El PSC-PSOE,amb suposades amenaces que no es fan mai efectives, com a quota mediàtica catalanista que no visibilitzi simbiosi , fan que encara més evidencien la plena sincronia entre PSOE-PSC, un xec en blanc,a canvi de quotes "regionals" a executiu espanyol, amb dos ministres , un,Celestino Corbacho, representant provinent del municipalisme metropolità i proper a Zapatero, qui va trucar en moments de posible ruptura entre PSC i PSOE, per fer-hi federació el PSOE directament a Catalunya culminant per descabalcar a Pasqual Maragall, donant-li per fidelitat ministeri de Treball enverinada,- en un moment de crisi financera, que té reprecusions especialment a Catalunya amb ERO dels qui coneixem directament, i d´altres que es sumen als 800 aturats diaris que patim a Catalunya, i els que s´afegiran amb ERO temporal a 5.300 treballadors a Seat i 245 a Sony  i els darrers 71 per cantcament a Vitri de Torelló anunciats. Corbacho, amb intervencions nefastes com votar abstenir-se de la directiva europea de les 65 hores, que avui rebutja parlament europeu, però no garanteix que en la discusió fins al març proper entre Parlament i Comissió europea on ministres com ell tornin a permetre un nou intent, si suma la nul.la voluntat de desplegament del Marc Català de relacions laborals(incompliment art. 45.1 estatut)  i no facilitar accelerar ni tan sols el traspàs de l´Inspecció de Treball efectiva compromesa a l´estatut(170.2), per un cantó.

I l´altra aposta estratègia interna dels partits que s´escapa a la majoria de població, que és preparar a l´espanyolista  i anterior ministra d´habitatge liberal -la qual va destacar per inhibir-se amb l´especulació immobiliària en contra del que diu la seva estimada constitució espanyola que obliga a impedir l´especulació immobiliària i garantir l´accés a l´habitatge, que va ultratjar en el seu fervor neoliberal a favor dels especuladors(art.71) i que ha provocat sotrac econòmic per la seva ineptitud-, em refereixo a la ministra espanyola Carme Chacón, que més enllà de l´estètica social de desfilar embarasada davant militars, fa passar una catalana per un ministeri castís per preparar-la per la jubilació de Jose Luis Rodriguez Zapatero. I no és gratuït el que dic, ja que l´anterior succesor, per cremar-la ja ho va anunciar Jose Bono, reiterat en cercle íntim del propi president espanyol recentment , i aquest és el preu polític de partit, del PSC-PSOE, per unes espectatives polítiques, a canvi de traïr la voluntat del poble de Catalunya de tenir un finançament just i un estatut refrendat pel poble català.

Traïr els propis compromisos de José Montilla, per la vanalitat de la senyora Carme Chacón a costa de més de 7 milions de persones que en un context de crisi volen recuperar prop dels 3000 euros per persona i any que patim d´espoli fiscal per tenir uns serveis i prestacions socials públiques dignes.

El PSC, votant a favor dels pressupostos generals de l´estat fa una aposta de partit, en contra d´un país com Catalunya, que al seu moment es jutjarà electoralment. I això val per aquells des de la proximitat política miren a un altre costat per abdicar de la dignitat social i nacional, a costa de mantenir un govern a tota costa, malgrat que no es pugui dur a terme les Suposades polítiques socials pels incompliments reiterats de l´estat i l´ofeg econòmic i financer de la Generalitat, que obliga, de confirmar-se el 31 de desembre el ple compliment de l´acord del finançament a prendre conseqüències polítiques, també al si d´Esquerra Republicana, com marca les resolucions aprovades del darrer Congrés republicà en aquest sentit, en linia  replanteig del Govern i la consulta popular, basant-nos no tan sols en l´article de l´estatut (art.122), sinó en el principi jurídic inviolable que el poder i el seu ús, recau en la sobirania popular.

(Maragall dimissió) Intervenció a acte PDD i SiP fi campanya recollida signatures per tenir competència per convocar referendums al Parlament

A continuació teniu una recopilació en vídeo de diferents intervencions dels actes organitzats per la Plataforma pel Dret de Decidir(PDD) i Sobirania i Progrés(SiP), de fi de recollida signatura per reclamar la competència de convocar referèndums pel Parlament català, davant del Parlament de Catalunya:

Adherits a acte PDD i SiP:

Manifest de la Plataforma pel Dret de decidir(PDD) i Sobirania i Progrés:



Parlament del filòsof Josep Maria Terricabras:



Parlament d´Elisenda Paluzie,membre de SiP:

Parlament d Èric Bertran:

Intervenció representant de les terres de l´Ebre:

Intervenció representant del Camp de Tarragona:

Intervenció actriu nord-americana:

Intervenció representant de Tàrrega:



So de grallers i músics:

Assemblea de treballadors/es PIRELLI Manresa per ERO 280 afectats

Aquí teniu alguns vídeos de l´assemblea pública al Vell Congost:

Parlament assessor sindicat CCOO:


Convocatòria 23 de novembre i 26 de novembre:


Precs i preguntes d´assemblea:



Crida a mobilització assemblea, si això no s´arregla...:

El paradoigma de NISSAN: la dependència laboral i nacional. Anem cap a la vaga general?

Aquest cap de setmana de viatge a València, on l´EUROMED vertebra la relació amb Catalunya en transport públic, per manca d´un TGV que no interesa el model radial de l´estat, vaig poder parlar sobre percepció de la crisi amb algun gestor i coneixedor situació econòmica de primera mà, i comentava com reben cada cop més consultes d´autònoms que demanen consultes de com suspendre pagaments a seguretat social,perquè ja no els surten els números i que al País Valencià va lligat com aquí, a crisi sector construcció, afectant àmbits paralels com ceràmica,autònoms i serveis,apart de la crisi de tèxtil i joguina, a plom de fa anys.

De tornada vaig llegir al Punt un informe exhaustiu dels expedients de regulació d´ocupació(ERO) a Catalunya ,el més gran ERO temporal per 7000 a SEAT,i 370 ERO´s mésja resolts en el que va d´any, i 150 més aquest setembre sols,on es donava detall dels milers de llocs de treball que desapareixeran de confirmar-se per part del Departament de Treball a Catalunya, on tenen un allau d´expedients, sovint amb la barra lliure del context de crisi econòmica global.

I aquí el govern d Entesa ha de concretar una linia vermella inexorable per marcar el seu perfil d´esquerres i com a tals partits que se n´autodenominen, defensors tan PSC,ERC i IC dels interessos de la classe treballadora majoritària, aquests 3,5 milions de treballadors/es del pais, la majoria social sovint silenciada, que cada cop se sent més allunyada de les classes dirigents. I el punt d´inflexió és el gir liberal del PSC, amb declaracions del propi José Montilla demanant actualment flexibilitat a treballadors i sindicats per atraure inversions que ha encès ànims i crides a la seva dimissió.

Mentre es reunien amb ministres espanyols de Treball i Indústria,Corbacho(que va abstenir-se permetent que tirés endavant la directiva de les 65 hores) i Miguel Sebastián(negociador a París amb Renault cap a on pot anar a parar producció cotxe elèctric)hi havia a la mateixa Plaça Sant Jaume, treballadors de Nissan es manifestaven en contra de l´expedient que afecta a 1680 treballadors, entre moltes d altres empreses, com a cas paradigmàtic de la situació laboral i nacional.

Perquè també nacional? Perquè són treballadors catalans victimes que la proposta del ministre d Indústria espanyol, Miguel Sebastián va proposar que la substitució de les actuals berlines i forgunetes que feia Nissan a nivell estatal, es substituís per un cotxe elèctric, marginant a Catalunya i negociant augment de les plantes espanyoles de Palencia i Valladolid en un 15% de producció. I ara hi ha una lluita entre les tres plantes per qui rep els encàrrecs d´aquest model de futur, amb aquest pacte d´esquena a Csatalunya. Hi ha tres plantes: Barcelona amb zona franca i totes les subcontrates proveïdores, Palencia i Valladolid, i ara no saben com disimular-ho, ja que govern del PSOE si que té clar que és Espanya i què no ho és. I l´aposta de l´Estat son per dues de les tres plantes: Palència,amb Megane amb producció màxima i Valladolid el cotxe elèctric, d´entrada, ambdós amb un 15% més de producció.

Després de que els treballadors portin dos mesos de lluites, en feina amb torns intempestius, retallades laborals, adaptar-se a canvis organitzatius,etc, l´estat que diu dir-se "socialista"oprimeix milers de treballadors que se´ls reclama el seu vot com a classe treballadora i visualitzen que Espanya no és Catalunya, pels treballadors catalans en el cas,trobant-se indefensos i qui els ha de defensar, la màxima autoritat política del país, President del PSC José Montilla, acota el cap i assumeix la situació colonial d´aceptar primar altres territoris per decisió politica del PSOE, si no hi ha canvis de darrera hora.

I avui tenia lloc reunió de consellera Serna, amb ministre espanyol Corbacho, el conseller d´In-dustria Josep Huguet i President Montilla, per com afrontar la crisi del sector industrial a Catalunya, que de ben segur més enllà de bones intencions, o vitges llampec a Japó,com el seu dia a París per veure directius, les decisions i els centres de decisió no és de capital català i no són a Catalunya, no tenim DRET A DECIDIR REALMENT.

De els 100 empreses catalanes de més dimensió, poquísimes són d´empresaris catalans, i per tant estem en mans del capitalisme global transnacional i el capitalisme amb el suport de l´Estat que ha deslocalitzat 75 empreses grans a Madrid en un any.

I aquí , entre l aplicació d´una legislació laboral europea que imposibiliti les deslocalitzacions industrials, amb beneficis reals a registre mercantil, són inmorals i hauria d´estar penalitzat a nivell d´impostos, en virtut de la responsabilitat social d´haver generat beneficis els treballadors de les plantes en èpoques de vaques grases i en l´actualitat,o en el passat com a Nissan amb 6.712 milions d´euros de beneficis reconeguts, no tinguin vergonya a voler expulsar a 1680 treballadors. Ens cal un model de cogestió alemany de les empreses. Quantes empreses tenen representants dels treballadors als consells d´administració?El moviment cooperatiu va reeixint però encara no té prou cos com passa en altres nacions on tenen referents que tiben l´economia d´un poble, com passa a Euskadi amb la ma ocooperativa més gran d´Europa, la corporación Mondragón, malgrat intents incipients com el grup cooperatiu Clade a Catalunya.

Si hi hagués cogestió,de ben segur les retribucions i contractes blindats actuals indecens no s´haurien produit en empreses en crisi en molts casos, i tot això porta a la refundació del capitalisme a un model redistributiu, fomentant el decreixement i el consum responsable, ara que l´economies més poderoses entren en recessió, i que porti a promoure el productivisme autoregulat que no busqui la rendibilitat immediata de costos, que esgota fons d´energia, i això vol dir un canvi cultural, de consum i de producció, que no es fa d´un dia per l´altre.

En l´àmbit proper, la clau de volta és desplegar un marc català de relacions laborals, que ens doti d´un marc autoregulador, que superi no tenir un status d´estat propi i veu pròpia en el context internacional,que ens doni eines que no tenim perquè les empreses que s´ubiquin a Catalunya, no puguin fer jugades especulatives, i d´invertir en criteris de valor afegit, i no de costos laborals mileuristes o menys amb relació a altres països per maximitzar guanys empresarials, i evitar el dumping social existent, que incentiva que amb fons de cohesió europeus, es destini a fàbriques al nord d´àfrica(cas Nissan a Tanger) o a l´europa de l´Est(cas Pirelli a romania), com moltes empreses catalanes amb capital estranger.

I això la dreta política del PP i CIU, no estan per la feina, ja que creuen en l´opció liberal del lliure mercat. S´obliden que el marc català de relacions laborals es va aprovar el seu ple desplegament en el primer tripartit. Qui ostenta atribucions pe desplegament? la conselleria de Treball, que ben poca cosa apart del Consell de relacions laborals de Catalunya, ha fet, per fer-lo efectiu el seu desplegament, i no posar nerviosos a sectors econòmics, bo i adquirint eines efectives per defensar el teixit industrial del país i la seva regulació perquè no ens pasés casos com l´actual, o es minimitzés els efectes de destrucció de prop 400 llocs de treball al dia actuals.

Quin model es segueix? fer seguidisme del govern espanyolista del PSOE, que esmerça esforços per fer-se la foto amb un personatge funest politicament com George Bush, després de la victòria d´Obama,en una trobada dels actors politics dels estats del G-20,que podien haver regulat per impedir situació actual de forat negre de la banca internacional que no es presten diners per saber que TOTS tenen actius financers d´hipoteques incobrables i que els deixa sense liquidesa, i incentiven por a la crisi,per furtar més recursos públics a entitats financeres, i quan podien fer quelcom, optaren per inhibir-se i acotar el cap dient que el mercat s´ha d´autoregular, i així fins a la propera crisi, que ho acabi d´ensorrar el món econòmicament, i generi més atur i pobresa global, mentre una minoria privilegiada mou capitals impunement o els ubica a paradisos fiscals, o com a nivell estatal espanyol s´eximeix de liquidar impostos a les grans fortunes,mentre la majoria social financem l´estat i se´ns expolia 150.000 milions de rendes del treball (80% impostos són de treballadors a sou d´altris), que van per donar oxigen a la banca i premiar la seva mala gestió,ni més ni menys que el 15% del PIB.

El marc català de relacions laborals és en la crisi actual una eina que caldria desplegar, i en elles la creació d´un banc públic català, que podria emetre deute públic i finançament a particulars,economia social,cooperatives i emprenedors,-que el PNB ja té aprovat per Euskadi, i que pot substituir amb fusions de caixes,a canvi suport pressupostos del PSOE-, que financii els sector productius del país, que a dia d´avui no tenim però que la classe treballadora no hi podem renunciar pel futur laboral i nacional, conjuntament amb un finançament que ens doti un concert econòmic per encarar el present i el futur.

En definitiva, el dret de decidir, davant de la crisi, és tenir la clau laboral i nacional,concretant-se en el finançament per fer politica social com a paraigua protector a les classes més desafavorides i afectades directament o indirectament per la crisi, conjuntament amb un marc laboral propi que ens doni dret de decidir per construir el model socioeconòmic que ens doni una plena ocupació i de sous i perspectives de futur dignes per aquest país.

De no resoldre´s, ens aboca per ambdós motius a començar a plantejar-se amb el context politic,social i econòmic, el planteig d´una VAGA GENERAL, -com s´indicava a la manifestació anticapitalista a Barcelona-, que faci aglutinar manifestants pel dret a decidir en l´àmbit socioeconòmic,laboral i fiscal que aglutini sectors obreristes i sobiranistes sota un lema comú , com per exemple "Exigim el Dret de decidir,pel futur dels treballadors/es de Catalunya".