Els atzars, m´ha portat a repassar un post que faig fer arran de dades de l abril del 2007 de l´enquesta per la seva àmplia extensió i nombre de població té prestigi(CIS), que reprodueixo per la seva vigència a sota,ja que amb els resultats del CEO, en quan a resultats polítics, curiosament afavoreix sempre el partit hegemònic del govern, PSC-PSOE, ENCARA LI MANCA CREDIBILITAT i independència. El fet és que el CEO,en l´estudi d´Opinió política de desembre del 2007 ha tret dada que el 60,7% dels catalans té malestar amb la classe política, i crec que és superior, si tenim en compte dades estatals,i no és per menys, per tant hi ha raons suficients per una sotraga social, que això no vol dir que tingui traducció directa electoralment, anem en compte .
El ciutadà o pobletà mig(perquè encara molts vivim en pobles, li dolgui qui li dolgui), percep ínfims canvis, mentre els preus bàsics, l´habitatge es desboca amb 5 anys i els salaris són a la cua d´Europa I encara el ministre d´economia "el prestigiós neoliberal Solbes", encara diu que la culpa la tenim amb les propines, i no tan sols no dimiteix, es queda tan ample, i que en el cas dels treballadors i pensionistes catalans i del conjunt dels Països catalans, per tenir major inflació que la mitja estatal, és un greuge major.
Dades estatals que s´oculten:
- La classe treballadora amb els salaris més baixos de la eurozona.
-Entre los països desenvolupats surt com amb el menor índex de lectura i major fracàs escolar.
- El sou mig estatal es situa només per sobre del sou portugués i el polonès, i aquí la congelació salarial amb clausules del 2% acordades entre PSOE-UGT-CCOO-CEPYME-CEOE hi tenen una gran responsabilitat .
- Els treballadors estatals són els europeus que més hores treballen de jornada laboral.
- Els titulats a Catalunya i Espanya són els que reben els salaris més baixos de la UE. Som l´Àfrica o el sud-est asiàtic d´intelectualitat universitària d´Europa en quant a sous.
- Les pensions són de les més baixes d´Europa.
- El salari mínim de l´Estat Espanyol és el segon més baix de la UE (Hi encara ven com un èxit els 600 euros del nou salari mínim)
- L´estat europeu amb major precarietat laboral.
- Un de los mercats immobiliaris més cars del món.
- Encapçala l´estadística europea en sinistralitat laboral.
- A la cua d´Europa en conciliació de la vida laboral i familiar.
- A la cua d´Europa de serveis socials per a nens i gent gran.
- A la cua d´Europa en la integració laboral de persones amb discapacitat.
- L´estat espanyol en el abans d´últim lloc de la UE en desenvolupament humà.
- A la cua de la UE en el permís de maternitat, i algú s´estranya que no neixin més criatures si els joves no poden emancipar-se i tenir un sou digne?
- El segon estat d´Europa amb més nous rics. 4000 rics acumulen més d´una quarta part de la fortuna estatal.
- Creixement de la desigualtat de renta entre rics i pobres, la més exagerada de la Unió Europea. Passa d´ésser l´estat més igualitari de la UE a ocupar el vuitè lloc.
- Lideratgo zona euro en pobresa (sis milions de pobres, unes 758.000 mínim a Catalunya segons IDESCAT ja el 1997)
- L´estat de la UE dels Quinze que té una despesa pública social amb percentatge del PIB més baix(un 0,7% del PIB). Cal fer esment que Joan Ridao, el candidat d´ERC a les estatals exigeix un acord d´investidura que doti pressupostos amb almenys un 2% del PIB.
- A la cua d´Europa en poder adquisitiu anual per habitant.
- L estat espanyol és l´estat de la UE on més han pujat els preus de la Zona Euro.
- L estat on més tarden en emancipar-se els fills.
- A la cua d´Europa en ajudes a la família. Una familia catalana i espanyola necesitarien tenir 13 fills per a poder optar a les mateixes prestacions que té una alemana per dos fills.
- Dèficit per compte corrent dels majors del món.
- A la capçalera d´Europa en l´enviament de remeses fora de la UE.
- L´estat espanyol a la cua d´Europa en el creixement de les seves exportacions
- L´estat espanyol és l´estat méss inflacionista de la Europa dels Quinze.
- Dels estats més endeutats del món. L´estt espanyol encapçala a Europa en els crèditos hipotecaris.
- L´estat espanyol en els darrers llocs de la UE en competitivitat.
- La despesa en R+D estatal a la cua d´Europa
- A la cua d´Europa en matèria de innovació.
- La Sanitat Pública estatal, a la cua europea en inversió i infraestructures.
- A la cua de la UE en atenció al pacient.
- Encapçala a Europa en nous casos de sida.
- Sistema educatiu, el major fracàs escolar de la UE.
- L´estat espanyol a la cua d´Europa en ajudes a las families per a comprar llibres de text.
- L´estat espanyol, a la
cua d'Europa en nombre de titulats en Batxillerat i
FP superior.
- La Universitat espanyola a anys llum de les millors del món, només una universitat catalana, la Universitat de Barcelona (
UB), entre les primeres 200.
- L´estat espanyol ocupa el lloc número 22 de la llista dels 28 països europeus més avançats en la societat de la informació.
- A la
cua d'Europa en la regulació de la contaminació acústica, l´estat espanyol és el país més sorollós d'Europa i el segon del món després del Japó.
- L´estat espanyol és l´estat europeu més vulnerable al canvi climàtic.
- A la
cua dels estats rics en protecció del medi ambient.
- L´estat espanyol és el país més àrid d'Europa.
- Al capdavant d'Europa en infraccions mediambientals.
- L´estat espanyol és el més expedientat per la U.E. en qüestions mediambientals.
- Al capdavant del rànquing d'abocaments de residus a Europa.
- Ocupa el
lloc 76 en sostenibilitat ambiental mundial.
- A la
cua d'Europa, quant al compliment de les mesures marcades pel Protocol de
Kyoto contra el canvi climàtic.
- L´estat espanyol al capdavant d'Europa en l'abandonament d'animals.
- L´estat on més es discrimina per raó del sexe(Llei d´igualtat).
- Lideratge europeu en avortaments
- Espanya a la
cua|cola d'Europa en l'assistència a les persones grans
- L´estat espanyol candidat a convertir-se en el país més vell del món l'any 2050
- L´estat on més divorcis es produeixen de l'
UE.- Els espanyols els majors consumidors de cocaïna del món.
- L´estat espanyol al capdavant de la Unió Europea en el consum de drogues.
- L´estat espanyol és el més barat de la Unió Europea per fumar i beure.
- L´estat amb
més bars per metre quadrat d´Europa.- L´estat de l'
UE on amb més freqüència s'abusa de l'alcohol.
- L´estat al capdavant d'Europa quant a taxa d'inactivitat física per habitant.
- L´estat, número u d'Europa en obesitat infantil.
- Lideratge europeu en immigració il·legal.
- Lideratge europeu en pirateria.
- Espanya a la
cua d'Europa en la concessió d'estatuts de refugiats.
- Lideratge europeu en delinqüència estrangera.
- Lideratge europeu en corrupció i delinqüència urbanística.
- Lideratge europeu en blanqueig de diner.
- Lideratge europeu en pèrdua de confiança en els líders..
- El quart estat en el rànquing mundial en nombre de
cirugías estètiques.
- L´estat a la
cua d'Europa en flexibilitat dels horaris laborals
Aquests són els resultats de 14 anys de governs de PP i PSOE, i que a sobre se n´enfot el ministre espanyol de dretes del PSOE , Pedro Solbes, motius suficients, com per demanar vists els resultats, la seva dimissió, seguit d´una vaga general vist que qui més està patint són els treballadors/es i pensionistes per la falta de convergència europea, i augments ridiculs que no ens acosta a Europa, pretenen ésser venuts com conquestes socials europees.
Si això hi afegim els greuges dels treballadors catalans per dèficits de les infraestructures, tenim una llavor per a la revolta social o un càstig electoral als grans partits estatals al nostre país., part del problema per la innació de la situació actual, de forma reiterada, deixant el mercat que fes el que volgués amb la desamparament de les classes populars que ja no arriben a fi de mes, en el comentari cada cop més sentit, que la gent no arriba a fi de mes, des de l´entrada de l´Euro.I la informació següent ,que seria motiu d'una
insubordinació a la casta sindical majoritària i de
mobilizació social, encara alarma més mentre augmenten els beneficis empresarials, i els salaris s'allunyen d'
Europa en més d'un 40%:
Els espanyols guanyen ja un 40% menys que els europeus en ple repunt de la inflació
Tancament de 2007. La inflació ha escalat fins i tot el 4,3% en termes interanuals, però els salaris s'allunyen de la
mitjana|mitja de la Unió Europea. Ho diuen les últimes dades d'
Eurostat -l'agència estadística de l'
UE- que reflecteixen com des de la introducció física de l'euro -en 2002- els preus han pujat a Espanya un 7% més que a la zona de l'euro. Tanmateix, els salaris bruts (abans d'impostos i de cotitzacions socials) continuen sent un 40% més baixos que en la Unió Europea de 15 membres.
No hi ha hagut cap convergència amb l'
UE en aquest sentit.
Dit en altres termes, mentre que el 2006 -últim any per als que existeixen estadístiques tancades- el cost salarial brut a Espanya (incloent impostos i cotitzacions socials) es va situar en 21.150 euros per treballador i any, als països centrals de l'eurozona no va baixar dels 30.000 euros. Els més ben pagats són els danesos (48.307,3 euros), seguits de noruecs (47.221,4 euros) i luxemburguesos (43.621 euros).A continuació es troben els assalariats d'Alemanya (42.382 euros), Bèlgica (37.674 euros), Suècia (35.084 euros) i Finlàndia (34.081 euros). Les dades de França es refereixen a 2005 i parlen d'un cost laboral
mitjà|medi de 30.520 euros), mentre que per a Itàlia i Irlanda no hi ha dades.
Europa rica, Europa pobre
Els salaris a l´estat espanyol,-
que en el cas català puguin ser nominalment un xic més alts, tret l´espli fiscal, la renda familiar disponible disminueix per no tenir clausules de revisió salarial que garanteixin l´IPC Català que la majoria de convenis no preveu-, i segons
Eurostat, se situen a mig camí entre l'Europa més rica (els països anteriorment citats) i la més pobra (la que representen els antics països comunistes), els treballadors de la qual cobren sensiblement menys que els de l'
UE de quinze membres. Cal tenir en compte, tanmateix, que els preus interiors en aquests països són també sensiblement més baixos que a l'eurozona, la qual cosa no ocorre en el cas espanyol, on s'ha produït una convergència real en preus des de la instauració de la moneda única.
En concret, i des de 2002, l'Índex Harmonitzat de Preus de Consum (
IAPC ) ha crescut a Espanya cada any 1,1 punt percentual més que a la
mitjana de l'eurozona. És a dir, si el 2000 l'indicador d'inflació era equivalent a 100, el 2007 els preus a la zona de l'euro es van situar en 116,2 punts, però és que en el cas espanyol han escalat fins i tot els 124,4, la qual cosa confirma la convergència en preus. En concret, almenys un 7%.
No ha ocorregut el mateix amb els salaris. Els costos laborals (per a treballadors a temps complet i en la indústria i els serveis) han crescut a l'eurozona un 9,1% entre 2002 i 2005 -de 30.379 euros a 33.163-, mentre que en el cas espanyol han augmentat lleugerament per sobre, un 10,7% (de 18.462,3 euros a 20.438,8 el 2005). És a dir, que en el millor dels casos els salaris espanyols han perdut sis punts de poder adquisitiu en relació amb els països que formen part de la moneda única.
Als antics països de l'Est, els costos salarials oscil·len entre els 3.713.2 euros de Romania (on les nòmines són més escualides) i els 7.840,2 euros d'Hongria. Segons les dades d'
Eurostat, el 2005 el cost salarial
mitjà per a l'
UE de 27 membres va ser equivalent a 28.992,4 euros, quantitat que s'eleva a 35.416 euros si únicament es té en compte l'Europa dels 15, abans de l'Ampliació.
I aquí us deixo l´apunt en format de post que vaig fer l´Abril del 2007, en relació a la percepció de la població i els polítics , vist que l´incompliment dels traspasos dels 237 competències de lé statut és plenament vigent com la RENFE amb dotació econòmica o la negació de l´Inspecció de Treball de cúpules sindicals espanyolistes i continua puja dels tipus d´interès, s´ha agreujat situació:
Em sobta, que una de les enquestes més prestigioses pel nombre i metodologia, els grans mitjans en fessin poc ressó i la classe política en general no els tinguin en consideració. Les principals conclusions, segons el baròmetre del
Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) corresponent al mes de abril eren, ja advertia el que s´ha posat de manifest en les eleccions municipals, en referència a l´abstenció i els que voten en blanc i els que no van a votar, per entendre´ls:
- només un 30% creu que els polítics es preocupin del que pensa gent como ells.
- Molt pocs llegeixen les notícies de política.
- Més de la meitat eludeix discussions sobre política amb amics.
Un 68,9 per cent creu que, "estigui qui estigui en el poder, sempre
busca els seus propis interessos" i un percentatge encara més gran, un 70 per cent, considera que els polítics "no es preocupen molt del que pensa la gent como jo".
En canvi, diuen una inmensa majoria dels enquestats -un 80 per cento- reconeix que
li interesen els temes d´actualitat, pero més de la meitat -un 53 per cent- creu que "es millor no ficar-se en política".
I pels que pensin que pontificant es pot canviar afavorit determinada ideologia , el desinterés per la política es reforça amb la dada que un 36,6 per cent dels espanyols i catalans "mai" llegeix les seccions de política dels diaris, percentatge que arriba a un 76,4 per cent en el cas de les publicaciones d´internet.
Per informar-se a diari la immensa majoria -un 72,1 por cent- escolleix la ràdio i la televisió i només un 17,1 per cent reconeix llegir el diari tots els dies.
Preguntats per la importància que té la política en la seva vida quotidiana, li posen una nota de4,02 sobre 10, davant la familia, que arriba a un 9,55, el treball, un 8,37, o els amicos, que arriba a un 8,06. En aquest apartat, la religió supera a la política, i té una nota mitja del 4,6.
En aquesta linia els ciudadanos prefereixen no parlar ni discutir de política amb els seus amics, familiars o companys de treball.
Bé, després d´aquestes dades demolidores, haurien de caure molt tòpics, si la participació en àrees urbanes en prou feines arriba al 50%, és que hi ha en qüestió el propi sistema, que el capitalisme i la partitocràcia actual no resol els problemes bàsics de la gent, els palia tan sols, i que el malestar creixent per la manca d´afrontar els problemes de la població, com l´encariment del preu de l´habitatge, la precarietat laboral, etc, fa créixer un desprestigi del model democràtic preocupant. Algú s´extranya que apareixin formules polítiques alternatives (CUP) o que apel·lin a la por o culpabilitzar l´immigració de la manca de mesures socials( PXC)?.
Això es visibilitza molt bé a país veí, França , que hi ha diverses formacions antisistema que aspiren a la presidència francesa,amb resultats prou espectaculars i com les properes eleccions municipals els de LCR(Lliga comunista revolucionària), presentin 460 candidats municipals n´és un bon exemple. Que vist el fracàs dels partits tradicionals, o la seva complicitat a reforçar el model desregulador i incentivador de les desigualtats socials capitalista, perdin pes(CIU,PP,IC,PSC). I el debat d´alliberament nacional i social i l´encaix en el sistema ha afectat, en contra de l´opinió de una part cada cop major de les bases i dels votants d´ERC, que s´ha conformat a apuntalar l´esquerra espanyolista, per evitar el mal major de la dreta neofranquista del PP, i els encerts al congrés espanyol com el traspàs de l´inspecció de treball no s´ha rendibilitzat mediàticament, mentre s´aproven pressupostos de l´estat amb el PSOE i no posem condicions de trencament del model que un any més demano al Grup Parlamentari d´Esquerra a Madrid(Espanya) el traspàs , regulació i dotació econòmica per la creació d´una Seguretat social catalana.
Si no es retorna quotes d´autogovern real (RENFE , aeroports, traspassos per la via 150.1 via constitucional), ens trobarem que l´electorat entendrà que donem un vot regalat a un PSOE desagraït de 3 anys de suports, i un PSC-PSOE inexistent que ha perdut 180.000 vots que aniran al partit nou de Pasqual Maragall desencisats per la seva submissió al PSOE i encara ara esperem les balances fiscals promeses, per exemple del PSOE.D´escàndol.
Si Espanya no vol canviar, no podem legitimar l´estat, recolzant-lo. O caixa o faixa. població percep que la politica no és un joc net, i caldrà reformes urgents de la llei electoral, o ens podem trobar que les retallades de l´estat del "benestar" , visualitzi les desigualtats socials cada cop més i la gent abraci models autoritaris del passat, I APROXIMI EL PODER A LA GENT AL SEU SERVEI, NO PER SERVISE´N, COM OPINA MAJORITARIAMENT.
Hi ha un desencís, però les hipoteques ja arribin a un a mitja del 4,36% ofega economies familiars, l´estancament social, les desigualtats socials i territorials, les frustacions estatutàries, els enganys de reformes i acceptacions de´estatuts no retallats per Zapatero ens posa les bases per una situació pre-revolucionària que aguditzarà la sentència del tribunal constitucional espanyol. Quan la gent no tindrà res a perdre, s´abocarà al carrer o les urnes, si troba el referent clar i sense complexos que guii per un gir social i nacional, i aquest debat, encara no ha començat. O l´afrontem i l´encapçalem, o d´altres i seran a temps i ens pendran el relleu. ERC ha d´ésser motor de canvi, sigui al govern, i toca fer un gir a qui correspongui marcant perfil propi, no tàctic, sinó de fons i que tingui continuitat, com ja han dit les JERC Nacional, ja que l´aposta de no posar exigències a un segon tripartit marcant la linia vermella social i nacional, l´estem pagant massa cara, i si no es resol, el congrés corresponent posarà a cadascú al seu lloc merescut.
